Glossari

Àpex:

L'àpex és l'extrem superior o punta de la planta o d'un òrgan vegetal. És l'extrem oposat a la base o part basal de l'òrgan en qüestió. Existeix, tanmateix, un àpex orgànic que pot no coincidir amb el geomètric.

Tipus de fulles segons la forma de l'àpex i la base.

Ament:

Ament, en botànica és una inflorescència consistent en una espiga amb les flors molt juntes i sense bràctees que les envoltin. Gairebé sempre és penjant i amb flors d'un sol sexe (més sovint les masculines). Els trobem en determinats arbres pertanyents a les famílies de les betulàcies, fagàcies, moràcies, i salicàcies. Les plantes que adopten la forma característica d'un ament s'anomenen amenti-formes.

Un ament masculí de salze

Aments masculins de noguera

Calze:

En botànica el calze d'una flor és la part més exterior del periant, sovint en forma de copa, i està formada per les fulles modificades que són els sèpals. Té una funció típicament de protecció, sobretot en l'estadi de poncella; per això és verd, fotosintètic, més o menys consistent i no destaca visualment. Alguns cops, és també atractiu (reforça els colors de la corol·la, o la supleix), o bé desenvolupa altres missions específiques en la biologia floral.


Tipus de flor segons les peces del calze estiguin soldades o no.

Els sèpals poden estar lliures o bé soldats entre ells:

Si els sèpals estan lliures, flor dialisèpala.
Si els sèpals estan soldats, flor és gamosèpala o sinsèpala.

Carpel:

El carpel (del grec karpos, fruit) és l'òrgan femeni bàsic de la flor.

Un pistil pot estar constituït per un sol carpel (monocarpel·lar o unicarpel·lar) o diversos (pluricarpel·lar o policarpel·lar). Quan estan soldats se'ls anomena sincàrpics i quan no ho estan es diu que són apocàrpics i aleshores cada carpel forma un ovari independent

Fulles carpel.lars formant un gineceu apocàrpic en Helleborus

 

 

Dioic:

La dioècia (del grec: dues cases) és la disposició dels òrgans reproductors de les plantes anomenades dioiques en individus amb flors d'un sol sexe.

Així hi haurà peus de la mateixa espècie estrictament masculins (amb només estams) i peus estrictament femenins (amb només pistils) En la pràctica la separació sexual, però, no és tan estricta, car les flors masculines solen tenir un pistil rudimentari que no és funcional.

El grèvol (Ilex aquifolium) és una planta dioica:
(a dalt) brot amb flors del peu masculí; (dalt a la dreta) flor masculina augmentada que mostra estams amb pol·len i un estigma petit i estèril
(a sota) brot amb flors d'una planta femella; (sota a la dreta) flor femella augmentada que mostra l'estigma i uns estams petits sense pol·len i estèrils

Drupa:

La drupa és un tipus de fruit simple indehiscent carnós que procedeix generalment d'un gineceu unicarpel·lar i, més rarament, d'un pluricarpel·lar i cenocàrpic. El terme drupa prové del llatí druppa (oliva) i aquest, a la vegada, del grec δρύππα (oliva madura).

Les drupes es composen (de fora endins): d'epicarpi (la pell), el mesocarpi (la polpa) i l'endocarpi (el pinyol) el qual a dins té una llavor. La característica principal d'una drupa és que el pinyol, que molt sovint és dur i lignificat, prové de la paret de l'ovari de la flor.


Alguns exemples de plantes amb fruit en drupa són el cafè, el mango, el pistatxo i tots els membres del gènere Prunus (albercoc, cirera, nectarina, préssec, pruna) i incloent l'ametlla. També ho és el coco encara que en aquest cas el mesocarpi és fibrós i sec. També són petites drupes agrupades (polidrupes) els fruits com la móra d'esbarzer i el gerd. Tot i així hi ha excepcions: en el cas de les juglandàcies (com la nou), el pericarpi o «pellofa» no és consumible, com tampoc ho és l'embolcall verd de l'ametlla. En ambdós casos, la part comestible és la llavor (nou, ametlla).

Quan l'endocarpi continua sent carnós, s'obté una baia i per això el dàtil cal considerar-lo una baia malgrat la seva semblança amb l'oliva.

L'oliva és una drupa

La nectarina, un fruit tipus drupa

La nou és una drupa amb el pericarpi no comestible

 

Estam:

L'androceu (del llatí androceum, que designava un lloc destinat als homes) és el conjunt dels estams, que són els òrgans reproductors de la flor que generen les gàmetes mòbils. És el conjunt d'estams, formats cadascun per l'antera i el filament.

L'estam o els estams constitueixen l'androceu, és a dir, és l'òrgan masculí d'una flor.

Androceu o conjunt d'estams d'una flor

 

Flor

 

 

 

 

 

 

 

Folíol:

En botànica, s'anomena folíol o pinna a cadascuna de les divisions d'una fulla composta. Quan el limbe foliar està dividit en folíols diem que la fulla és composta. Quan el limbe no està dividit, la fulla és simple.

Segons el nombre de folíol o pinnes d'una fulla composta, podem diferenciaqr:


Fulles paripinnades: amb nombre parell de pinnes



Fulles paripinnades: amb nombre imparell de pinnes

Monoic:

La monoècia (del grec: una sola casa) és la disposició dels òrgans de reproducció de les plantes en llocs separats però en el mateix peu de l'individu.
Una planta monoica té les flors unisexuals que són només masculines (amb estams) o només femenines (amb pistils) situades en parts diferents de la mateixa planta.

En les plantes monoiques hi acostuma a haver diferents mecanismes per impedir la fecundació amb el pol·len del mateix peu; entre ells destaca la no coindidència en la maduració de les parts masculines i femenines. En les cucurbitàcies les flors masculines apareixen primer i les femenines molt després i en ramificacions d'ordre més avançat.

El vern és una planta monoica. A la dreta es mostren aments masculins madurs i a l'esquerra les inflorescències femenines de l'any anterior

Raïm

Un raïm és un tipus d'inflorescència indefinida, caracteritzat per presentar un eix o raquis que creix indefinidament mente que pels costats es produixen gemmeses floralspedicelades que s'obren a mesura que el raïm es desenvolupa.




Esquema d'un raïm

Sàmara:

Una sàmara és un tipus de fruit aqueniforme i indehiscent proveït d'una prolongació membranosa, fibrosa i papiràcia, diferent segons cada espècie, que es desenvolupa a partir de la paret de l'ovari i serveix per la dispersió a través del vent (anemocòria). La llavor pot estar al centre o al costat de la sàmara i el seu disseny pot permetre llargs recorreguts (oms) o caure prop de l'arbre emissor (aurons). Els fruits en sàmara són preponderants en diversos arbres de les família de les aceràcies, la dels oms. També en altres famílies com en el gèneres Fraxinus o Tipuana.

Sàmara d'auró

 

Sèpal:

Un sèpal és cadascuna de les peces que formen el calze de les flors.

 Els sèpals del calze poden estar lliures o bé soldats. En el primer cas diem que la flor és dialisèpala i en el segon gamosèpala (o sinsèpala). Els sèpals solen ser de forma i estructura foliàcia. És senzill veure que hi ha un pas morfològic gradual de bràctees a sèpals en algunes ranunculàcies i magnoliàcies). En la poncella solen estar encavalcats.

 

Flor de Ludwigia mostrant els pètals i els sèpals.