Olivera (1)

Olea europaea

família: OLEÀCIEs

L'olivera és un arbre perenne, originari de l'Àsia Menor i present a tota la regió mediterràni, a capacitat de viure i produir durant centenars d'anys.
Té port mitjà: fa entre 2 i 10 metres d'alçada (és un macrofaneròfit).
El tronc és tortuós, gruixut i ramificat. L'escorça, en els exemplars joves, és llisa i de tonalitats gris clar, i amb els anys es fissura i s'enfosqueix. La fusta és dura. La capçada és arrodonida, atapeïda i irregular.

Les fulles són simples, coriàcies i lanceolades, i tenen les vores enteres i l'àpex agut. Es disposen de manera oposada i són persistents, és a dir, que no cauen habitualment fins passats dos o tres anys de la seva formació. La longitud varia entre 3 i 8 cm, i l'amplada, entre 1 i 2 cm. El pecíol és curt: fa uns 0,5 cm. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc, amb una certa lluïssor a causa d'una cutícula que és poc permeable a l'aigua, típica de les plantes que, com l'olivera, són xeròfiles. Al revers, en canvi, les fulles són de color verd gris platejat a causa de la presència de nombrosos pèls protectors anomenats tricomes que recobreixen els estomes.

Flors blanques, de mig centímetre de diàmetre, agrupades en raïms erectes, que surten de les axil·les de les fulles, amb 4 pètals i 2 estams.
El fruit de l'oliva és una drupa verda que en madurar es torna negra, no és directament comestible.