Pi pinyer (1)

Pinus halepensis

Família: PINÀCIES

Pot assolir els 20 m d'alçària, de tronc generalment dret i capçada ampla, en forma de para-sol. D'escorça rogenca, clivellada longitudinalment, formant plaques gruixudes.

Pinyes ovoides de 8 a 15 cm de llargada, amb pinyons de closca molt dura.


Fulles de dues en dues, primes i toves, de 8 a 15 cm, d'un verd fosc.

Olivera (2)

Olea europaea

Família: OLEÀCIES

Les fulles són simples, coriàcies i lanceolades, i tenen les vores enteres i l'àpex agut. Es disposen de manera oposada i són persistents, és a dir, que no cauen habitualment fins passats dos o tres anys de la seva formació. La longitud varia entre 3 i 8 cm, i l'amplada, entre 1 i 2 cm. El pecíol és curt: fa uns 0,5 cm. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc, amb una certa lluïssor a causa d'una cutícula que és poc permeable a l'aigua, típica de les plantes que, com l'olivera, són xeròfiles.
 

Al revers, en canvi, les fulles són de color verd gris platejat a causa de la presència de nombrosos pèls protectors anomenats tricomes que recobreixen els estomes.

Flors blanques, de mig centímetre de diàmetre, agrupades en raïms erectes, que surten de les axil·les de les fulles, amb 4 pètals i 2 estams.
El fruit de l'oliva és una drupa verda que en madurar es torna negra, no és directament comestible.

Olivera (1)

Olea europaea

família: OLEÀCIEs

L'olivera és un arbre perenne, originari de l'Àsia Menor i present a tota la regió mediterràni, a capacitat de viure i produir durant centenars d'anys.
Té port mitjà: fa entre 2 i 10 metres d'alçada (és un macrofaneròfit).
El tronc és tortuós, gruixut i ramificat. L'escorça, en els exemplars joves, és llisa i de tonalitats gris clar, i amb els anys es fissura i s'enfosqueix. La fusta és dura. La capçada és arrodonida, atapeïda i irregular.

Les fulles són simples, coriàcies i lanceolades, i tenen les vores enteres i l'àpex agut. Es disposen de manera oposada i són persistents, és a dir, que no cauen habitualment fins passats dos o tres anys de la seva formació. La longitud varia entre 3 i 8 cm, i l'amplada, entre 1 i 2 cm. El pecíol és curt: fa uns 0,5 cm. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc, amb una certa lluïssor a causa d'una cutícula que és poc permeable a l'aigua, típica de les plantes que, com l'olivera, són xeròfiles. Al revers, en canvi, les fulles són de color verd gris platejat a causa de la presència de nombrosos pèls protectors anomenats tricomes que recobreixen els estomes.

Flors blanques, de mig centímetre de diàmetre, agrupades en raïms erectes, que surten de les axil·les de les fulles, amb 4 pètals i 2 estams.
El fruit de l'oliva és una drupa verda que en madurar es torna negra, no és directament comestible.

Sirius blanc (2)

Albizia procera

Família: FABÀCIES-MIMOSES

Produeix unes beines vermelloses de to brunenc de 10 a 20 cm de longitud i 18 a 25 mm d'amplada agrupades en flocs i que maduren uns 5 mesos després de florir. Les beines contenen de 6 a 12 llavors.

 Aquests arbres sovint es planten per aprofitar-ne l'ombre i guarnir parcs, carrers, avingudes o carreteres.

L'escorça conté tànnins i altres substàncies que s'usen per tractar úlceres i tenen efectes insecticides.

Sirius blanc (1)

Albizia procera

Família: FABÀCIES-MIMOSES

Es tracta d'un arbre gran d'origen asiàtic, de creixement ràpid i que pot assolir els 25 m d'alçària i uns 70 cm de diàmetre.
De tronc alt, clar i dret, amb rames que formen una capçada cònica invertida expansiva i escorça gairebé llisa, blanquinosa o lleument gris-verdosa.
Fulles bipinnades, vermelloses quan són joves, de 12 a 25 cm de longitud quan són madures, amb folíols de 2 a 4 cm de longitud i entre 8 i 19 mm d'ample.

Les nombroses flors, de color groc pàlid blanquinós, es disposen en raïms de 8 a 25 cm de longitud de boles de 20 a 24 mm de diàmetre.


Produeix une beines vermelloses de to brunenc de 10 a 20 cm de longitud i 18 a 25 mm d'amplada formen flocs i maduren uns 5 mesos després de florir. Les beines contenen de 6 a 12 llavors.
Aquest arbres sovint es planten per aprofitar-ne l'ombrei guarnir carrers, avingudes o carreters
L'escorça conté tànnins que i altres substàncies que s'usen per tractar úlceres i tenen efectes insecticides.

Til·ler (2)

Tilia × europaea

Família: MALVÀCIES.

Les flors d'aquest arbre són molt aromàtiques, en forma de xicotets xanglots grocs amb una bràctea allargada. Aquestes són conegudes pels seus propietats curatives per a combatre refredats, o altres afeccions. També són usades com a tranquil·litzants o somnífers preparant-se en forma d'una infusió o te anomenada til·la. Arriben a viure fins a 900 anys, creixent lentament. S'utilitzen ben sovint per a repoblar carrers i places.

Les fulles que cauen del til·ler, en descompondre's, proporcionen un humus d'alt contingut mineral i de nutrients, que resulta molt útil per a millorar terres escasses de minerals i altres nutrients.

Tilia × europaea: Els progenitors són Tilia cordata (de fulla menuda) i Tilia platyphyllos (de fulles grosses). És un híbrid natural i molt sovint plantat com a arbre ornamental.

Til·ler (1)

Tilia × europaea

Família: MALVÀCIES.

Els til·lers o tells (Tilia spp.) són un gènere de arbres de la família de les malvàcies.

Els til·lers anteriorment eren classificats en la seua pròpia família, les tiliàcies. Són natius de les regions temperades de l'hemisferi nord.
Són arbres de bon volum, aconseguint entre 20 i 40 m d'alçària, amb fustos rectes de fins a un metre de diàmetre. Són caducifolis, amb fulles cordiformes, amb la vora serrada, de fins a 20 cm d'ample, de color verd fosc en el feix i verd clar platejat en el revés, fortament aromàtiques.