Olea europaea
família: OLEÀCIEs
L'olivera és un arbre perenne,
originari de l'Àsia Menor i present a tota la regió mediterràni, a capacitat de viure i produir durant
centenars d'anys.
Té port mitjà: fa entre 2 i 10 metres d'alçada
(és un macrofaneròfit).
El tronc és tortuós, gruixut i ramificat. L'escorça, en els
exemplars joves, és llisa i de tonalitats gris clar, i amb els anys
es fissura i s'enfosqueix. La fusta és dura. La capçada és
arrodonida, atapeïda i irregular.
Les fulles són simples, coriàcies
i lanceolades, i tenen les vores enteres i l'àpex agut. Es disposen
de manera oposada i són persistents, és a dir, que no cauen
habitualment fins passats dos o tres anys de la seva formació. La
longitud varia entre 3 i 8 cm, i l'amplada, entre 1 i 2 cm. El pecíol
és curt: fa uns 0,5 cm. L'anvers de la fulla és d'un color verd
fosc, amb una certa lluïssor a causa d'una cutícula que és poc
permeable a l'aigua, típica de les plantes que, com l'olivera, són
xeròfiles. Al revers, en canvi, les fulles són de color verd gris
platejat a causa de la presència de nombrosos pèls protectors
anomenats tricomes que recobreixen els estomes.
Flors blanques, de mig centímetre de diàmetre, agrupades en
raïms erectes, que surten de les axil·les de les fulles, amb 4
pètals i 2 estams.
El fruit de l'oliva és una drupa verda que en madurar es torna
negra, no és directament comestible.
